Five (1951)

| |



AKA:
Anni perduti (Itàlia)
Cinq surviants (France)
Viimeiset viisi (Finlàndia)
Director:
Arch Oboler
Guionista:
Arch Oboler, James Weldon Johnson
Data de realització:
25-Abr-1951
Génere:
Ciència Ficció, Horror, Drama
Cásting:
William Phipps, Susan Douglas Rubes, James Anderson, Charles Lampkin, Earl Lee
País:
EUA
Llenguatge:
Anglès
Color:
Blanc i negre
Companyia:
Arch Oboler Productions
Sinopsi breu:
Després d'una gran catástrofe nuclear, el món queda totalment desert per la radiació. Tothom a mort, tothom menys Roseanne Rogers, la dona de Steven Rogers, un arquitecte. Enmig del desastre, Rosseane, sense pensar gaire, arriba a casa de la seva tieta, que ara está habitada per Michael, un jove que treballava de guia al Empire State Building. Allà estarán segurs ni so fós per l'Eric, un aventurer que portará la discordia.



Comentari del terror:
Pel·lícula reflexiva sobre el post-apocalipsi nuclear. Five es una gran pel·lícula, d'un director modest, que amb aquest film, es faria un nom. La trama moral es insuperable, i coses senzilles con un degoteig d'aigua prenen un sentit fins ara desconegut. Les situacions que viuen aquestes persones supervivents del desastre están portades amb molta disciplina, sense escarafalls, i ben estructurades. El paper de Susan Douglas com a Rosseane está molt 'lugrat', i en definitiva una peli de culte; sí, ja sé que us preguntareu: que caray fot aquests payo, publicant aquesta peli? doncs pertany al gènere Ciència ficció, i es en blanc i negre, que pasa??
La caseta on té lloc la història, está dissenyada per Frank Lloyd, o sigui que casi res...
Es una pel·lícula que ens fará reflexionar i valorar aquelles petites coses, amb la inocència que se'ns va otorgar, una vegada i per sempre (encara que molts la vulguin enterrar en vida).





Recomanacions: Cal que veieu la peli, serens, amb la vostra parella i fills, i sense comentar-la. Si els nanos s'avorreixen i fan xivarri, penseu en la fortuna que us somriu a la cara.








DVDrip VO anglesa
1 2 3 4
pass: Evileye
*

*

2 Comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat, pel que dius (molt ben dit per cert) fa molt bona pinta. Déu n'hi do la caseta del Frank Lloyd, poca broma! I sembla que tens raó, ja només la imatge de l'esquelet guaitant per la finestra del tren, et deix sense paraules... Tot i que amb això no vull subratllar la part dramàtica de la película, sinó que intueixo el que comentaves dels detalls, ja siguin dramàtics o evocadors... En definitiva, que si en tinc l'oportunitat, me la miraré i ja et diré quelcom.

Happyman ha dit...

Doncs això mateix, si tens l'oportunitat, mirala, no t'hen penediràs.

Salut

PageRank

Page Rank Checker Button